Després de la declaració de nul·litat per part dels tribunals d’un gran nombre de clàusules de venciment anticipat incloses als contractes de prèstec amb garantia hipotecària, el setembre de 2019 el Tribunal Suprem sentencià que el prèstec hipotecari no por subsistir sense ladita clàusula, un cop aquesta ha estat declarada nul·la pel seu caràcter abusiu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seva sentència C-360/19 del 3 d‘octubre de 2019, dictaminà que un cop declarada la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat pel seu caràcter abusiu, és el consumidor qui ha de decidir l’opció que li resulti més beneficiosa o menys perjudicial entre les dues següents:
a) extinció del prèstec i per tant de l‘hipoteca o
b) substitució de la clàusula anul·lada per una altra vigent a la normativa nacional i mantenir el prèstec hipotecari.
Fins ara, els jutges han decidit en tots les supòsits de nul·litat de la clàusula, la substitució de la mateixa per una norma supletòria del dret nacional i la seva integració al contracte per mantenir-lo vigent. I ho han dictaminat així a l’entendre que aquesta és l’opció més beneficiosa pel consumidor.
Però el Jutjat de Primera Instància nº 4 de Pamplona, com ja va fer abans el nº 38 de Barcelona, ha aplicat la jurisprudència del TJUE i enlloc de decidir ell mateix pel consumidor en base a la interpretació fins ara imperant, li pregunta al consumidor quina opció prefereix i a l’haver-se decidit aquest per la nul·litat del contracte, i per tant de la garantia hipotecària, ha obert un camí perillós per a la banca que pot trobar-se amb un gran nombre de prèstecs hipotecaris cancel·lats i un deute hipotecari que haurà de reclamar acudint al procediment ordinari o monitori enlloc del procediment sumari d’execució hipotecària molt més ràpid i efectiu.
Caldrà veure si aquesta serà la via que s’utilitzarà amb caràcter general a partir d’ara per a la resta de tribunals per entendre la dimensió del problema que li suposarà al sector financer.
Estarem pendents.
